“La gran caiguda” de Handke

“Diguem-ho clarament: el Handke és un pensador, un escriptor i un prosista excepcional. Les seves novel·les, que difícilment es poden considerar com a tal si les comparem amb allò que s’acostuma a vendre com a novel·la, són textos poc comuns, que semblaria que no expliquen res si no fos per què, en realitat, el miracle és que expressen i s’expressen de maneres excepcionals.Només cal revisar La mujer zurda –o l’adaptació que en van fer per al cinema – per a notar que la precisió i la qualitat de l’escriptura de Handke, lluny de la retòrica exuberant d’un Joyce, de la perversa minuciositat d’un Bernhard, o de la èpica d’un Broch o un Döblin, només es poden gaudir un cop perceps la importància de les decisions que pren i, sobretot, de les múltiples omissions, els silencis, que omplen els seus textos. Handke dóna importància al llenguatge que utilitza, i no només això, sinó que juga amb les paraules per veure fins a on el poden portar. Com a exemple només cal veure l’anàlisi que fa de la paraula pobresa a Desgracia impeorable, unes pàgines que només són a l’abast d’algú deutor d’una tradició cultural i filosòfica que vigila de molt de prop els mots amb què escriu.”

Segueix aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s